21 d’agost 2006

Històries inacabades

Hola de nou a tots els "grans" seguidors del meu blog :)

Ara feia molt que el tenia abandonat... aquest temps he fet moltes coses: he aprovat examens (i no n'he suspes cap!! (dels que m'he presentat, és clar...:)), he anat a Formentera, he començat a treballar... i ara estic a la meitat d'entre començar i acabar de treballar :)

Treballo a una empresa que es diu The Eat Out Group, és l'empresa que té el Pans, el Bocatta (sí, no són competència, són el mateix), el Pastafiore, el Café di Roma, el Frescco, el Fresh&Ready, el Salta, el Faborit, i una espècie de Pans que en lloc d'entrepans fan sopes i que està a Portugal (es veu que a Portugal els agrada molt la sopa...:)) Doncs jo faig de recepcionista d'aquesta empresa. Em passo el dia dient: "Eat Out diguim?"

És una feina agraïda, em sento bé quan puc ajudar a algú (suposo que com tothom, no? :)) i bàsicament és una mica com el telèfon de l'esperança. La gent et truca i t'explica les mil peripècies, i el que es tracta és de passar-li a la persona que el pot ajudar. Quan he acabat de passar una trucada sempre em queda la pregunta: li haurà servit? l'hauran pogut ajudar? Moltes històries inacabades per poder acabar amb la imaginació...

El dia que em van fer sentir millor va ser quan una noia a la que l'havia pogut ajudar fent-li arribar ràpid un document (fotent la bronca a l'empresa de missatgeria, tot s'ha de dir :)) em va trucar expressament per donar-me les gràcies. Ja veus una cosa tant petita i t'alegra el dia.
També s'ha de dir que jo sóc de les que no puc comprar un regal amb temps perquè no em puc aguantar de veure la cara de felicitat (o no...) del "regalat":)

Si no torno escriure en molt temps (espero que no...) us desitjo a tots una molt bona resta d'estiu!