Reformes a Loreto 44

Vaig decidir fer reformes a la meva habitació fa temps, però no sabia ben bé per on començar... i em va passar una mica com l'anunci aquell de l'Ikea, que per qui no l'hagi vist o no se'n recordi gaire li faré memòria: és un pobre tio que viu en un pis molt cutre i li regalen una làmpara super fashion, i clar, mira al seu voltant i veu que no pega gaire... llavors decideix comprar-se un sofà nou, però encara hi ha moltes coses que no peguen... al final acaba comprant la tira de coses, pintant... acaba canviant completament tot el pis, i total perque li van regalar una làmpara! jajaja
I res, a mi em va passar namica igual, primer va ser una cortina, després un llit, després un coixí... i al final vam pintar i tot! Per què no vaig pintar de color verd? doncs perque és una mica fred, i volia que fos una habitació càlida :) I el tapís que veieu al darrere penjat doncs feia molt temps que el volia i al final el tinc!!!
Total, que esteu tots convidats a visitar la meva habitació, ah! per cert! us farieu creus del pressupost de les remodelacions, els que sou coneixedors de les meves dots negociadores ja us podeu imaginar :)

Històries inacabades

Hola de nou a tots els "grans" seguidors del meu blog :)

Ara feia molt que el tenia abandonat... aquest temps he fet moltes coses: he aprovat examens (i no n'he suspes cap!! (dels que m'he presentat, és clar...:)), he anat a Formentera, he començat a treballar... i ara estic a la meitat d'entre començar i acabar de treballar :)

Treballo a una empresa que es diu The Eat Out Group, és l'empresa que té el Pans, el Bocatta (sí, no són competència, són el mateix), el Pastafiore, el Café di Roma, el Frescco, el Fresh&Ready, el Salta, el Faborit, i una espècie de Pans que en lloc d'entrepans fan sopes i que està a Portugal (es veu que a Portugal els agrada molt la sopa...:)) Doncs jo faig de recepcionista d'aquesta empresa. Em passo el dia dient: "Eat Out diguim?"

És una feina agraïda, em sento bé quan puc ajudar a algú (suposo que com tothom, no? :)) i bàsicament és una mica com el telèfon de l'esperança. La gent et truca i t'explica les mil peripècies, i el que es tracta és de passar-li a la persona que el pot ajudar. Quan he acabat de passar una trucada sempre em queda la pregunta: li haurà servit? l'hauran pogut ajudar? Moltes històries inacabades per poder acabar amb la imaginació...

El dia que em van fer sentir millor va ser quan una noia a la que l'havia pogut ajudar fent-li arribar ràpid un document (fotent la bronca a l'empresa de missatgeria, tot s'ha de dir :)) em va trucar expressament per donar-me les gràcies. Ja veus una cosa tant petita i t'alegra el dia.
També s'ha de dir que jo sóc de les que no puc comprar un regal amb temps perquè no em puc aguantar de veure la cara de felicitat (o no...) del "regalat":)

Si no torno escriure en molt temps (espero que no...) us desitjo a tots una molt bona resta d'estiu!

Acudit dolent

Ahir escoltant la radio feien un programa on demanaven a la gent que expliqués acudits dolents, i n'hi va haver un amb el que vaig riure 2 hores seguides jajaja és que encara ric quan hi penso... ahí va:
"Papá papá! qué está más lejos: Huelva o la luna?"
"A ver hijo, tú ves Huelva desde aquí?"
jajajajajaja boníssim!!

Eurovisió

Ahir abans d'anar a sopar vaig obrir un moment la tele i em vaig quedar "estorada" per un festival de frikis que donàven per la primera. Vaig engantxar quan cantaven les Ketxup, per qui no ho sàpiga són les del Aserejé, les representants aquest any d'Espanya, la cançó que cantaven es deia Blody Mary i era horrible, vaig quedar mirant-m'ho perque si algo tenen aquests festivals es que engantxen, no saps molt bé perquè però hem vaig estar allà fins al final. Després de tot un munt de cançons nyonyes, penoses, cutres,... (fins i tot n'hi havia una en la que no paraven de dir: We are the champions of eurovision, vote us! era lo últim...) de sobte van aparèixer uns tios vestits com una barreja entre orcos, zombies... (millor mireu la foto:)) i a partir de llavors vaig voler que guanyèssin aquests, perque havien tingut collons d'anar al mig d'un festival penós amb aquelles pintes jajaja m'ho vaig parar a pensar un moment i era super surrealista... hem passat de la Massiel tota maca amb aquell vestidet de floretes cantant LaLaLaLa... a aquesta penya cantant Heavy jajaja I la meva sorpresa va ser quan tothom els va començar a votar i van GUANYAR!!! si si, molt fort! En aquells moments vaig recordar a l'Alf Poier, ell també es mereixia guanyar... :)
També vaig estar molt contenta perquè Espanya només va tenir 18 punts, i va quedar dels últims, no sé si baixa a segona l'any que ve... :) només la van votar Andorra (per compromís...) i Albania (no sé ben bé perquè... no serà perque els hi va agradar perquè llavors començaré a dubtar del gust dels albanesos...) . Tot i que el que sí que se'ls hi ha d'agraïr a Espanya és que cantèssin amb la seva llengua (majoritària), perquè de 38 grups només 4 van cantar en la seva llengua: Espanya, Bosnia-Herzegovina, França i Croàcia. Suïssa podia cantar en Alemany, Francès o Italià, mira si tenia per triar, i va cantar en anglès! Molt penós, la veritat... Tots cantant en anglès, quan a tot europa només parla anglés una minoria... indignant!
I per últim també vull donar el meu suport a Andorra per representar la meva llengua, ja que al meu país no li deixen fer. Esperem que algun dia poguem anar a Eurovisió, ni que sigui perquè mai hi hem pogut anar.

Santa Gemma

Benvinguts al meu blog! :) Avui dia 14 de Maig, Santa Gemma, he decidit inaugurar aquest blog, aquí hi aniré escribint les meves penes i gràcies i espero anar-lo renovant sovint tot i que la meva mandra és molt considerable :) L'he volgut estrenar avui perque tinc la teoria que el dia de Santa Gemma sempre passen coses importants, i aquesta espero que en sigui una :) Ah! i penseu que tots els senyors/es que no m'heu felicitat esteu en una llista negra i ja no hi ha "vuelta atràs"... l'esperit de Santa Gemma us perseguirà i no us deixarà dormir mai més... A tots els altres MOLTES GRÀCIES!! Fa molta il·lusió que pensin en tu aquests dies :) Ah! i ja me'n descuidava! Us adjunto una foto del meu somni i jo, me la vaig trobar aparcada davant del cotxe de l'Agus i vaig pensar que era una senyal! La vull, la vull, la vull, la vull!! Hi ha la possibilitat de robar-la però no sé si passaria prou desapercebuda... :) Espero tindren una com aquesta quan sigui gran...