Estrenem Terrassa!

Aquest cap de setmana vam celebrar l'aniversari de la Carali, 25 anyets! deu ni dó! i la senyoreta va tenir casi una setmana de celebració! Entre els diferents actes vam sortir a fer un dinaret ressacós a la terrassa de Loreto, i així la deixàvem inaugurada per la nova temporada d'estiu, que crec que serà curta, però intensa, ja rebreu noves notícies properament... ;) Fins aviat!

Aix! M'oblidava de dir que les de la foto, per qui no les conegui són (d'esquerra a dreta): la Carali, l'Emily, la Fati i jo :) Per cert, que si us hi fixeu totes anem iguals, i és que el dia abans de festa ens van regalar aquesta camiseta! i a caballo regalao no le mires el dentao!! :)

Formentera

Avui me n'he enterat per la tele que a causa del vent Formentera s'ha quedat aïllada. He vist per la tele el supermercat on anàvem a comprar. Estava buit buit!! Així que per solidaritzar-me i fer-los-hi namica d'enveja (ells me'n fan molta! :() us ensenyo una foto del primer dia comprant en aquest super. Tota aquesta motxilla estava plena de menjar, + el paper de water i + la bossa que hi ha a la moto. La moto és la que vam llogar, ens vam estirar una mica i ens vam pillar una 125c, i així quan adelantavem a les 49c m'ho passava molt bé! jeje I sí, vam arribar a casa, no sé com, però hi vam arribar, i amb el paper de water inclós! :)

Cabells curts!!

Ja ho sé, ja ho sé... no actualitzo gens sovint el blog... però tenia una cosa pendent, i és que per la gent que no em veu molt sovint, doncs aquí teniu una foto de la Gemma amb els cabells curts curts curts!! per qui faci molt i molt temps que no em veu que sàpigui que ha estat gradual, eh? No he passat de la meva melena super llarga a aquesta... De fet, ara que hi penso us penjaré dos fotos, un "abans" de fa uns anyets i un "després":) Ja em direu quina Gemma us agrada més! Fins aviat!!

L'1 és primer??

Hola a tots els meus múltiples seguidors! Inclosos els membres de les comissions europees :) Ja sé que escric molt i molt poc al blog però encara que no us ho cregueu he estat molt ocupada! Tinc una nota pendent pel dilluns, i a partir de llavors podré fer plans pel pròxim quatrimestre. Si la suspenc m'hauré de plantejar deixar la feina potser...

Però bueno, aquest post és per obrir un dubte, jo us explico el que m'ha passat: Ahir vaig anar a la revisió del meu examen d'Àlgebra Abstracta, tenia un 3.5 però no problem, tampoc m'esperava massa més, i pels que no sapigueu què és Abstracta només us dic que treure un 3.5 no és gens gens gens trivial, així que n'estic prou contenta. Però anem al tema. Quan vaig entrar a la revisió estaven les dos professores i bàsicament van començar a riure i a riure, però molt! i sabeu perquè? bueno, a part d'enfotresen de les meves cagades (moooltes) em van baixar una dècima perquè vaig posar que l'1 era primer. A veure, que no "cunda el pánico"! Al primer moment vaig pensar "Osti! Quina cagada!" Però després parlant amb gent em van fer veure que la definició de primer és que només es divisible per 1 i per ell mateix. L'1 ho compleix, no??? Llavors indagant per internet vaig descobrir que per "conveni" no es considera primer l'1. No entenc el perquè d'aquest conveni, m'ho prenc com a axioma o què? (nota friki, ho sento...) Total que ara m'he quedat amb el dubte d'enviar-los-hi a les profes un mail amb pàgines web on consideren l'1 com a primer i dir-los-hi que tampoc era tan greu... però en plan curiositat, eh? que m'han d'aprovar al juliol!

Remarca: He escrit amb Verdana el post perquè es veu que porta sort, no? :)

Reformes a Loreto 44

Vaig decidir fer reformes a la meva habitació fa temps, però no sabia ben bé per on començar... i em va passar una mica com l'anunci aquell de l'Ikea, que per qui no l'hagi vist o no se'n recordi gaire li faré memòria: és un pobre tio que viu en un pis molt cutre i li regalen una làmpara super fashion, i clar, mira al seu voltant i veu que no pega gaire... llavors decideix comprar-se un sofà nou, però encara hi ha moltes coses que no peguen... al final acaba comprant la tira de coses, pintant... acaba canviant completament tot el pis, i total perque li van regalar una làmpara! jajaja
I res, a mi em va passar namica igual, primer va ser una cortina, després un llit, després un coixí... i al final vam pintar i tot! Per què no vaig pintar de color verd? doncs perque és una mica fred, i volia que fos una habitació càlida :) I el tapís que veieu al darrere penjat doncs feia molt temps que el volia i al final el tinc!!!
Total, que esteu tots convidats a visitar la meva habitació, ah! per cert! us farieu creus del pressupost de les remodelacions, els que sou coneixedors de les meves dots negociadores ja us podeu imaginar :)

Històries inacabades

Hola de nou a tots els "grans" seguidors del meu blog :)

Ara feia molt que el tenia abandonat... aquest temps he fet moltes coses: he aprovat examens (i no n'he suspes cap!! (dels que m'he presentat, és clar...:)), he anat a Formentera, he començat a treballar... i ara estic a la meitat d'entre començar i acabar de treballar :)

Treballo a una empresa que es diu The Eat Out Group, és l'empresa que té el Pans, el Bocatta (sí, no són competència, són el mateix), el Pastafiore, el Café di Roma, el Frescco, el Fresh&Ready, el Salta, el Faborit, i una espècie de Pans que en lloc d'entrepans fan sopes i que està a Portugal (es veu que a Portugal els agrada molt la sopa...:)) Doncs jo faig de recepcionista d'aquesta empresa. Em passo el dia dient: "Eat Out diguim?"

És una feina agraïda, em sento bé quan puc ajudar a algú (suposo que com tothom, no? :)) i bàsicament és una mica com el telèfon de l'esperança. La gent et truca i t'explica les mil peripècies, i el que es tracta és de passar-li a la persona que el pot ajudar. Quan he acabat de passar una trucada sempre em queda la pregunta: li haurà servit? l'hauran pogut ajudar? Moltes històries inacabades per poder acabar amb la imaginació...

El dia que em van fer sentir millor va ser quan una noia a la que l'havia pogut ajudar fent-li arribar ràpid un document (fotent la bronca a l'empresa de missatgeria, tot s'ha de dir :)) em va trucar expressament per donar-me les gràcies. Ja veus una cosa tant petita i t'alegra el dia.
També s'ha de dir que jo sóc de les que no puc comprar un regal amb temps perquè no em puc aguantar de veure la cara de felicitat (o no...) del "regalat":)

Si no torno escriure en molt temps (espero que no...) us desitjo a tots una molt bona resta d'estiu!

Acudit dolent

Ahir escoltant la radio feien un programa on demanaven a la gent que expliqués acudits dolents, i n'hi va haver un amb el que vaig riure 2 hores seguides jajaja és que encara ric quan hi penso... ahí va:
"Papá papá! qué está más lejos: Huelva o la luna?"
"A ver hijo, tú ves Huelva desde aquí?"
jajajajajaja boníssim!!